El govern de la Generalitat encarrega el 5 de maig del 2009 al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que iniciï el procés perquè  la sardana sigui dansa nacional de Catalunya en el marc de la normativa (en word) de patrimoni cultural intangible.

Etiquetar la sardana com a Dansa Nacional ha dut a una picabaralla entre els partits catalans. El Director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, CPCPTC , Ramon Fontdevila, afirma que “la polititització que s’està fent de la sardana no li fa cap bé.”

La guerra de la sardana

El tripartit vol el reconeixement d'aquest ball a través d'un decret mentre que Convergència i Unió (CiU) prefereix homenatjar a la dansa " per la porta gran", a través d'una Proposició de Llei debatuda i votada per tots els grups parlamentaris al Ple del Parlament.

La diputada de CiU, Glòria Renom, va presentar el 18 de novembre de 2008, una proposta de resolució al Parlament, en la qual s'instava el Govern a "fer ús de les competències exclusives que li atorga l'Estatut sobre el marc simbòlic de Catalunya i declarar la sardana Dansa Nacional".

Catalunya té oficialment tres símbols nacionals reconeguts a l’article 8 de l’Estatut que són la Senyera, l’11 de Setembre i l’himne dels Segadors.

Un cop feta la proposta, CiU amb la Federació Sardanista de Catalunya van potenciar que els ajuntaments del país es manifestessin a favor d'aquesta declaració. Afirmen que 300 consitoris es van afegir a la campanya. En canvi el tripartit només va comptabilitzar 194 adhesions.

Altres danses nacionals

Ramon Fontdevila, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, confessa que “si les danses les haguéssim de mesurar per la seva extensió territorial probablement  la dansa que a més llocs dels països catalans té més tradició seria la jota per exemple, o fins i tot a uns territoris el fandango o a uns altres el ball pla, més de muntanya. Coeixisteixen diverses formes de balls”.

I és que hi ha molta gent que considera que s’ha fet un favoritisme a una dansa que no els representa. És el cas d’Amposta per exemple, on el seu ajuntament ha aprovat una moció per unanimitat per reclamar al Departament de Cultura que reconegui la Jota com una manifestació de cultura popular i tradicional de Catalunya i que la declaració de la sardana com a dansa nacional de Catalunya no vagi  en detriment d'altres manifestacions culturals del país.

Per més informació sobre el moviment pel reconeixement de la jota com a dansa nacional, Quico el Célio, el noi i el mut de ferreries, la defensen des de fa anys i es pot escoltar al seu Myspace. D'altra banda també hi ha un grup Facebook anomenat "la jota també és una dansa nacional catalana" (només per a usuaris).