La sardana no és la dansa més vella de totes les danses que es fan i es desfan. No prové de l'època grega ni sempre s'ha ballat així. Neix a mitjans del segle XIX i no és fins a principis del XX que s'uneix a les idees del catalanisme polític de dretes. Però això ja no interessa, perquè les places no s'omplen, els joves tenen altres formes de diversió i els és indiferent si es converteix, jurídicament, en la Dansa Nacional de Catalunya.

Convergència i Unió persegueix aquest títol. Finalment el Parlament encarrega al Govern que la converteixi en Dansa Nacional. L'assumpte és controvertit en termes jurídics perquè segons CiU el tripartit vol legislar la sardana "per la porta petita".A més a més a la resta del país es critica que la sardana no és l'única manifestació cultural de Catalunya.

No tot acaba aquí, perquè dins el món de la sardana també hi ha un corrent que intenta rejovenir-la i apropar-la a la societat d'avui. La tasca és complicada. Els sectors més conservadors tenen por que transformar-la signifiqui perdre-la.