Inici
L'opinió pública
El decret
El mite
Tradició o innovació
 
Recull d'opinions de diversos joves sobre la impressió que tenen de la sardana i com veuen que es converteixi en Dansa Nacional.

La sardana no mola. El perfil del sardanista és cada vegada més envellit i de fet, es diu que han hagut d’escurçar les tirades de 10 a 7 perquè els balladors no aguanten. Els joves interessats per aquest món són molt pocs.

L'argument predominant entre molts joves és que “La sardana no s’extingirà, perquè algú les seguirà ballant”. Es mostren cauts i conservadors amb el tema perquè creuen que sempre hi haurà qui en balli, però no serà el seu cas.

Presenten poques idees per potenciar-la entre gent de la seva edat i desconeixen exemples de grups que es dediquen a fusionar instruments, ritmes i dansa. Segons les seves paraules, els corrents innovadors per molt que siguin variats, segueixen essent força minoritaris. D’altres també suggereixen fomentar-la més a les escoles, a través de les hores d’educació física. El tema seria, de ben segur, controvertit tant entre pares, com polítics, com educadors i pedagogs.

De la mateixa manera, també sembla bé que aquest ball es declari dansa nacional de Catalunya quan paradoxalment la majoria de joves han ballat a la seva vida més flamenc, rumba o fins i tot, cumbias que pas sardanes. Però la idea general que predomina just per sota del desinterès és que la sardana és tracta de la dansa més vella (amb ve baixa) de les que es fan i es desfan... a Catalunya.
 
Radiografia de la Sardana. Universitat Pompeu Fabra. Curs 08/09. Ester Estela, Mariona Ferrer i Eulàlia Sànchez. Optimitzat per Firefox 3.0.1