Un dia d'aplec. A partir del maig cada cap de setmana és motiu de trobada per tots aquells amants de les sardanes. Recull d'opinions sobre el futur de la sardana i la voluntat d'innovació al 52è Aplec de la Sardana de Girona

La sardana aèria de Figueres. El passat gener la companyia Deambulants va voler anar més enllà de la tradicional sardana i en va ballar una volant a la capital de l'Alt Empordà (Font del vídeo: TV3)

Una sardana com a banda sonora. Marc Timón és compositor, escriptor i periodista, creu que el futur de la sardana no és tan negre però que passa per fusionar-la amb ritmes més actuals.

Apropar la sardana als nostres temps no sempre és massa fàcil. Els joves no estan massa interessats en el seu futur, però els que s'hi embranquen topen amb qui l'ha viscut igual tota la vida i tem que rejovenir-la signifiqui fer-la desaparèixer.

La musicòloga Anna Costal; Quim Rutllant, periodista especialitzat i la veu de l’administració pública: Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular (CEPTC) coincideixen en opinar que la sardana musicalment està molt sana,amb compositors creant a bon ritme i joves interessats en entrar a les cobles. Ara bé, creuen que el problema és un altre i fa referència a l’urgent relleu generacional que es necessita a les places, plenes de balladors amb cabells blancs.

La tradició

Els sardanistes assidus als aplecs afronten la manca de gent jove i cerquen solucions. Es mostren oberts a la participació, però rígids a l'hora de plantejar canvis en la música o els passos de la dansa.

La majoria pensen que les coses haurien de seguir tal com estan i amb la fusió de la sardana amb d'altres músiques, per exemple, la sardana hi perd. A Anna Costal li va passar un cas similar. Després d’exposar la seva tesi en una revista especialitzada, va rebre una rèplica de tres pàgines d’un afeccionat aïrat amonestant-la per la poca experiència i la seva joventut, malgrat ser estudiant de doctorat especialitzada en la música popular.

La innovació

Però no tots els amants de la sardana són jubilats. Existeixen corrents innovadors, que són variats, però no gaudeixen de la mateixa projecció que la sardana canònica. El compositor Marc Timón s’ha vol fer arribar la música i els instruments de la cobla catalana arreu. “No em plantejo dinamitar la sardana però passa que simplement tinc els meus referents que estan més a prop de la música americana o el pop i el rock, lluny de la popular catalana”. Timón composa sobretot música per a bandes sonores i contemporània. Altres grups tamé han fusionat sardanes amb rumba o ska com Dijous Parella o Frenètiks. Pel que fa a coreografia, també hi ha colles que experimenten amb el punts lliures, com Sa Palomera o l’espectacular sardana aèria de la companyia Deambulants.

Per saber-ne més

- Escoltin el programa Mans els dissabtes i diumenges a Catalunya Ràdio, presentat per Quim Rutllant i Ester Plana.

- Visitin el portal de la Federació Sardanista de Catalunya és la "última tecnologia" pel que fa a format de webs.

- La pàgina (actualitzada per última vegada a finals del 2008) d'un Boig sardanista, on hi ha un inventari detallant de la història de la sardana, els seus compositors, cobles i balladors.