La gran festa d’Olesa va començar a tres llocs diferents. Com que 25 colles, una rere l’altre, son moltes, van decidir crear tres recorreguts diferents i que al final es reunissin tots al mateix lloc.

A les 21.30 s’encenien els primers petards. Els dimonis un a un, a vegades varis alhora, prenien flama a les seves metxes i sortien disparats sota una immensa pluja de foc i llums. Immediatament els primers vailets i els més valents del poble es posaven a sota per gaudir d’un passeig que no oblidaran fàcilment.
No tots els diables actuaven igual. La majoria d’ells corrien, saltaven i jugaven amb la gent que els envoltava amb els pals i tridents plens de “carretilles” explosives. A demés però, n’hi havia d’altres que escopien foc i encara uns altres que tiraven petards des de l'alçada que els proporcionaven els "zancos".

Quan van arribar al parc es va produir la unió dels tres recorreguts i va tenir lloc una explosió de foc, llum i sorolls que va donar el toc espectacular a la vetllada. Tota la pirotècnia que els diables de totes les colles no havien gastat durant el recorregut, van haver de fer-ho allà. Aquest espectacle va durar més de 20 minuts.

Per acabar, els Diablots van fer esclatar un castell de focs que va significar el final d’una jornada inoblidable per tots els presents però sobretot per aquells que havien organitzat la festa i commemorar així, el seu 25è any d’existència.