Política o folklore?

L’any 1980 Catalunya celebra les seves primeres eleccions després de la dictadura. S’hi presenta el Partido Socialista de Andalucía que treu dos escons. El flamant president, Jordi Pujol, per evitar moviments de caire lerrouxista decideix subvencionar amb escreix l’esdeveniment mitjançant l’entitat organitzadora, la FECAC. És gràcies a aquestes subvencions que la feria arriba al seu màxim esplendor l’any 1985. Anys més tard el president de la FECAC, Francisco García Prieto, declararia que “sense Pujol seria impossible que avui existís la Feria”.

Partits polítics, administracions públiques i sindicats aprofiten el moment de glòria de la fira per tal de instal·lar-hi una caseta. Aquestes casetes contrasten amb les andaluses, ja que disposen de molts més recursos que les entitats folklòriques. De fet, els primers anys no hi havia prou penyes andaluses com per omplir la fira, i havien de convidar altres centres regionals manxecs, extremenys i murcians. El component folklòric ajudava als partits a apropar-se a aquests col·lectius que només votaven a les eleccions legislatives i s’abstenien a

les autonòmiques, veient-los com un viver de possibles vots.

És també en el seu punt àlgid que l’ajuntament de Barberà del Vallès subvenciona noves activitats per la fira: xerrades i debats al voltant de la immigració, de l'Estatut, de la integració o de la llengua, que portaven a terme experts com Francesc Candel o Josep Maria Huertas Claveria. Aquestes xerrades no van rebre el recolzament dels organitzadors, que opinaven que la fira no era l’espai adequat per a això.

L’any 1986 el PSC-PSOE crea una altra entitat anomenada Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (AARCA). Aquesta apareix en contraposició a la FECAC i com a queixa per les subvencions rebudes des del govern convergent. Arriben a celebrar una Feria de Abril paral·lela, però aquesta iniciativa no té èxit. És quan el PSC canvia d’estratègia, al tenir les alcaldies de la majoria de municipis de l’àrea metropolitana i el control de la diputació, promet a les entitats andaluses –que en aquets moments s’havien multiplicat- un espai per a celebrar la fira prop de Barcelona.