Subvencions i FECAC
Sent la FECAC l’únic mitjancer que controla les subvencions i els beneficis i en absència d’auditories públiques comencen a aparèixer les primeres sospites d’enriquiment dels dirigents mitjançant diners públics. La FECAC es nega a donar a conèixer les comptes, així que es veuen acusats de corrupció. Juntament amb això García Prieto prohibeix l’entrada al conseller de cultura d’aquell moment, Joan Maria Pujals, per fer pressió contra la llei del català (llei que es gestava al 1998 i que no va arribar a posar-se en pràctica mai). Aquest fet causa molt enrenou i acaba suposant un augment de la inversió pública al esdeveniment cultural andalús.
Arribats a aquest punt un conjunt d’entitats andaluses decideixen desmarcar-se de la FECAC creant la Federación de Entidades Andaluzas (FAC) com a resposta al que consideraven corrupció econòmica i ingerència política d’una entitat privada. La federació ha sortit indemne de les acusacions gràcies a la seva capacitat de mobilització. Francisco García Prieto va advertir que “mentre tinguem capacitat de convocatòria, els polítics no tindran altre remei que acceptar aquets tipus d’irregularitats”. De fet, la FECAC quantifica en 3.000.000 de persones les visites a la Feria. El col·lectiu Contrastant va fer un recompte el 2002 on assegurava que no er possible que la fira rebés més de 455.056 persones.
