A Barcelona, l’art contemporani no té una única cara. Els museus especialitzats i les institucions que s’encarreguen de vetllar per la difusió artística a la ciutat tenen plantejaments força oposats.
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) representa el “gran museu”, dedicat a la difusió de l’obra d’artistes consolidats, mentre exporta una concepció elitista de l’art. Gairebé al costat, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l’art s’entén des d’una vessant més pràctica i sovint serveix per explicar conflictes socials i per transmetre models de vida. En la mateixa línia, el Centre d’Art Santa Mònica (CASM) recrea el procés de creació, el procediment pel qual una idea o un concepte es transforma en art. Ni el CCCB ni el CASM destaquen per exposar l’obra d’un únic artista, es preocupen més per recrear conceptes i transmetre sensacions amb l’ajuda del videoart. Aquest fet els converteix en més autèntics?
Sovint els artistes treballen al marge de les institucions i dels museus. Aquest és el cas de l’Alejandro Santafé, un jove pintor barceloní, que pensa que l’art és una manifestació que va més enllà de les quatre parets d’una exposició. Reivindica la pintura i l’escultura com a formes artístiques tradicionals, però aptes per a transmetre l’ideal de la contemporaneïtat per sobre del videoart.
“L’art al mateix temps que la teoria de l’art.
La bellesa al mateix temps que el secret de la bellesa.
El cinema al mateix temps que l’explicació del cinema”
Jean-Luc Godard