“El meu nom és Paula Noviel. Sóc presidenta de l'Associació Espanyola i Comunitària d'Estàtues Vivents i Teatre. Sóc actriu i també periodista”

Encantat, un plaer…

“Nosaltres volem apuntar a la creació d'una escola de formació i volem apuntar a la professionalització de l'activitat”

Per què canviar el que ja funciona?

“Abans l'art es feia amb paper, amb fusta. En aquest moment la manera de fer art és el subjecte humà”

És necessària una llei?

“Nosaltres no volem regulació de l'art en el carrer perquè regulació significa restringir, prohibir. I, nosaltres el que volem fer és el contrari: sumar, autoritzar i reforçar la democràcia”

Reforçar la democràcia?

“Una de les coses que fem és assistir a hospitals. Fem obra social. Amb tot plegat, aquest any l'associació el que vol intentar és aconseguir fons socials. Per exemple, si un professional que fa d'estàtua i en el futur es lesiona un peu o li fa mal alguna cosa, si és soci de l'associació nosaltres li oferim un préstec, li donem 100 euros i després els ha de retornar quan pugui”

Moltes despeses, no?

“No hem de pagar cap impost perquè nosaltres regalem el nostre art, i la gent ens regala a canvi aquestes monedes. El que aportem no és dinerari sinó social”

Ajudeu a molta gent…

“Avui dia tenim 50 socis. Anem creixent a mesura que passa el temps”

Tots són estàtues humanes?

“Els estatuts contemplen també totes les arts escèniques: els monòlegs, la improvisació, el teatre, la música, la dansa…”

Què desitges que passi?

“A nivell nacional que hagués una llei que protegís i fomentés les activitats de teatre a peu de carrer. Les estàtues entren dintre del teatre perquè són una part del teatre”