Probablement sigui l'Indi Amazònic el protagonista de la història més trista de les contemplades en aquest reportatge. Desde fa anys es col·loca cada dia a sobre d'un pedestal, i fa sonar els picarols que duu per munyequeres a aquells que volen fer-li cas. No li va malament, però de ben segur no hagués escollit aquesta situació.

De la seva boca en surt la frase “Soy una persona enferma, yo lo hago porque lo necesito para mi niño” referint-se, evidentment, a la feina que li ha tocat realitzar. No se'l veu compungit. Parla amb certa alegria. Pero el rerafons dels seus ulls no enganya. I no vol revelar el seu autèntic nom. Després de xerrar una estona, és capaç de sincerar-se encara més i afirmar que es sent una persona discapacitada. I en aquest punt arriba la vessant optimista que amaga encara dintre seu. “Lo hago para sentir-me bien”. Fer d'estàtua a Les Rambles ajuda a tirar endavant a aquest colombià de cor, que va veure's obligat a venir a Espanya, ara ja fa molt de temps.