- L'Estructura -

El Carles Folguera, ex-professional d'hoquei patins, i actual director de La Masia , ens rep la sala de Juntes. Ell juntament amb els seus dos ajudants, en Ricard i en Ruben, dirigeixen des de fa 6 anys aquest espai pioner en l'educació i la formació dels infants vinculats a clubs esportius. Amb la seva arribada a la Masia , que funciona des de fa 28 anys, no només hi van aportar cares noves sinó que també van marcar-hi un estil nou.

La residència és per a esportistes de fora de Catalunya o d'indrets llunyans que tenen complicat arribar fins a les instal·lacions del club, per fer aquest pas però el club ha de considerar que hi ha prou qualitat que justifiqui la inversió. Això motiva que la majoria d'infants siguin del futbol base, malgrat tot, també n'hi ha de bàsquet, i un d'hoquei. Algun cop n'han tingut algun d'Handbol. A banda dels residents també n'hi ha d'altres que s'hi arriben a menjar però que viuen, sols o en família, a Barcelona o rodalies.

Els directors creuen en un sistema d'organització de píramide flexible, segons l'àmbit de la vida del nen que s'abordi, prèn importància un o altre responsable “S'ha de saber delegar i tenir confiança en la gent.”, diu en Carles, i afegeix:“és indispensable entendre una organització de qualsevol tipus amb les portes tancades. El meu despatx sempre és obert perquè els xavals puguin entrar i demanar-me o explicar-me el que vulguin”. La Masia per a molts nens, és una segona família, per als qui hi treballen (vigilants i servei), els infants també són una mica els seus nens, la seva tasca i la seva convivència els porta a sentir-se il·lusionats cada cop que un d'aquests esportistes arriba al primer equip o es treu una carrera, per ells l'important és que la seva carrera esportiva, que es pot acabar en qualsevol moment, no deixi de banda la resta de prestacions personals i de formació.

Cal tenir en compte que el club és gran i l'escut “pesa molt”, la feina dels educadors doncs, és fer “baixar els fums” dels nois, fer-ne un seguiment diari i orientar-los professionalment. Alhora es té un control, una disciplina i una guia, almenys fins els 18 anys en que van a viure pel seu compte. L'equip de professionals també ha de vetllar per crear un bon ambient i fer “les seves conyetes” amb els nois, ho fan de gust perquè “no hi ha pitjor professor que el que exerceix sense vocació” i s'ho creuen! Tot aquest clima és vital per a la seva realització com a persones, independentment de l'esport, i més ara en que, per pura sociològica la quota d'estrangers ha pujat, 18 dels 60 residents ho són i això afegeix un suplement de feina a tot: Alimentació, idioma, formació...