Els transgènics han sortit amb força a la llum pública. Sota aquest nom es designen els éssers vius, que contenen algun gen aliè, introduïts artificialment mitjançant la biotecnologia, d'aquesta manera es varia la composició del seu ADN.

Els també anomenats organismes genèticament modificats (OGM) es poden fer en animals i en plantes. Dels primers és conegut el cas de 'Polly', que es va convertir el juliol de 1997 en el primer mamífer clònic i transgènic fruit de la investigació de l'escocès Roslin Institute d'Edimburg, que cinc mesos abans havia creat l'ovella 'Dolly', el primer mamífer clònic. 'Polly', de mort desconeguda, va nàixer amb un gen humà que havia de produir en la seva llet una proteïna humana que podria ajudar a combatre malalties com l'hemofília i l'osteoporosi. Aquests casos són motiu d'un debat encara no resolt sobre la regulació de la clonació.

D'altra banda, els casos més comuns de transgènics són en plantes. La seqüència de gens inserida artificialment pot procedir d'individus de la mateixa espècie o d'altres. En destaquen el blat de moro Bt i la soja tolerant a l'herbicida glisofat, que va ser obtingut i comercialitzat per primer cop per la multinacional Monsanto . Es considera que el fundador de Monsanto va ser John Francis Queeny, que havia treballat en la indústria farmacèutica. I és que aquest sector és un dels que també està implicat en la investigació, la comercialització i la promoció dels organismes genèticament modificats.

Als vegetals els gens són inserits de forma artificial i no a través d'un procés de polinització. Encara que els agricultors de finques properes que no tenen aquest tipus de plantacions es queixen que les seves plantes són contaminades per polinització. Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, planteja que hi ha casos en què s'opta per sembrar en moments diferents per no coincidir i evitar que la polinització “malmeti” les plantes.