1.-  Després de la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Filipines (1898) sota la regència de la reina Maria Cristina, declaren major d’edat al seu fill Alfons XIII, que amb 16 anys es converteix en rei sobirà l’any 1902. El seu regnat durarà fins al 1931.

2.- A principis del segle XX Catalunya viu una gran expansió industrial, sobretot pel naixement de les grans indústries tèxtils catalanes, que atrauen la immigració d’altres comunitats autònomes en busca de treball; aquest creixement és més fort a Barcelona i rodalies.

3.- La ciutat compta l'any 1900 amb 533.000 habitants, la meitat dels quals no saben ni llegir ni escriure. ( Fonts de l'Institut Nacional d'Estadística).

4.-  A la Barcelona obrera es comença a germinar un odi contra el sistema establert i sobretot contra l’Església. El Partit Radical d’Alejandro Lerroux adquireix força popularitat entre les masses obreres amb un discurs anticlerical contundent. Frases com “Elevemos las monjas a la categoria de madres! “ eren ovacionades als discursos de Lerroux.

5.- El moviment polític catalanista està organitzat envers un partit anomenat Solidaritat Catalana, creat  l’any 1906 i enemic directe del partit de Lerroux. Aquesta formació estava integrada per la burgesia catalana i era de caràcter conservador. El seu dirigent era el fundador del Institut d’Estudis Catalans (juny,1907) Enric Prat de la Riba. Tot i anomenar-se unitari, el moviment obrer organitzat no hi formava part.

6.- El moviment obrer porta des de principis de segle una sèrie de dures vagues fracassades en l’àmbit fabril i metal·lúrgic (1901 i 1902) que han portat a creure mínimament en l’acció política. És doncs quan el 1907 es funda la Solidaritat Obrera a Barcelona amb un periòdic del mateix títol, on anarcosindicalistes i socialistes crearan un punt d’inflexió en el moviment. Un any abans, l’anarquista Mateo Morral llançarà un bomba amb un ram de flors a la carrossa del rei Alfons XIII el dia del seu casori, matant a 20 persones i sortint el monarca il·lès.