La frase:

Els governs han volgut una organització més completa de l'Escola, no perquè esperin, per l'educació, la renovació de la societat, sinó perquè necessiten individus, obrers, instruments de treball més perfeccionats per tal que fructifiquin les empreses industrials i els capitals a elles dedicats. Han comprès que la tàctica antiga era perillosa per a la vida econòmica de les nacions i que s'havia d'adaptar l'educació popular a les noves necessitats.

Cita de Ferrer i Guàrdia a la conferència de Jaume Carbonell titulada: “Ferrer i Guàrdia i el llegat de l'Escola Moderna, avui”

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un dels sis homes executats al Castell de Montjuïc a la tardor de 1909 acusat de participar activament a la revolta de la Setmana Tràgica. La condemna a mort d'aquest pedagog anarquista va ser una injustícia. Així ho va entendre gran part d'Europa que va mostrar la seva solidaritat cap el fundador de l'Escola Moderna, un nou sistema llibertari d'ensenyament que va recórrer mig món i que s'oposava fermament a l'autoritarisme del sistema educatiu del moment.

La relació que Ferrer i Guàrdia mantenia amb Mateo Morral, l'anarquista que va intentar atemptar contra Alfons XIII, el va posar en el punt de mira de l'Exèrcit espanyol. La Setmana Tràgica va ser l'excusa que estaven esperant per desfer-se d'un pensador revolucionari i incòmode pel Govern de Maura. Per molts europeus el pedagog va ser afusellat el 13 d'octubre de 1909 per defensar l'escola laica, ja que mai es va demostrar que fos culpable del que se l'imputava.

Poc després de la seva mort es comencen a obrir escoles modernes arreu d'Europa (Brussel·les homenatja la seva tasca amb un monument), d'Amèrica del Sud i del Nord (el 1911 es funda la Modern School a Nova York). El teòric rus de l'Anarquisme, Piotr Kropotkin, demostrava a Londres l'admiració que arreu es tenia per Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva tasca innovadora amb aquestes paraules: “Now he is dead, but it is our duty to resume his work, to continue it, to spread it, to attack all the fetishes which keep mankind under the joke of state, capitalism and superstition".