La frase:

Quan un fet tan greu i tan pròxim, com fou per a nosaltres la commoció de Barcelona en l'última setmana de juliol, cau dintre del nostre esperit, se produeix en ell una torbació semblant a la que es promou en un estany quan una gran roca estimbada hi cau i s'hi enfonsa: que tota l'aigua s'estremix i arremolina, i el llot que era en son fons s'alça i s'escampa en ella enterbolint-la i totes les coses que hi nedaven muden de lloc, i en confusió pugen i baixen i es mouen en desordre.

Article "Ah!...Barcelona" publicat l'octubre de 1909 al diari "La Veu de Catalunya"

Joan Maragall, un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana, va viure a Barcelona durant la tràgica setmana del juliol de 1909. L'escriptor era un autèntic ciutadà barceloní i com a tal la revolta al carrer i la crema de convents el van commocionar profundament. Encara que va romandre callat durant uns mesos, finalment va voler plasmar les seves impressions mitjançant la publicació de diversos articles a "La Veu de Catalunya" i "L'Avenç" a la tardor de 1909. Aquests articles van quallar en l'opinió pública del moment que vivia encara la repressió de l'Exèrcit. A Maragall el que el va doldre més de la revolta barcelonina va ser la crema de convents, ja que era cristià devot. Però malgrat la decepció "també és cert que no trontollà en aquella commoció, ni s'esmussaren la seva fe i la seva esperança en el país" [cit. Josep Benet: Maragall i la Setmana Tràgica. Ed.62. Barcelona 1963]